María Lejárraga: La veu silenciada darrere de l'èxit literari (Segle XX)

Una llum amagada a l’ombra

Infantesa i inici literari

María Martínez Sierra, coneguda pel seu pseudònim María Lejárraga, va néixer a San Millán de la Cogolla, La Rioja, el 1874. Des de ben petita, va mostrar una gran aptitud per a l’escriptura. No obstant això, en aquella època, les dones eren rebutjades del món literari, i la seva família la va pressionar per seguir un camí més tradicional.

Matrimoni i col·laboració

El 1900, es va casar amb Gregorio Martínez Sierra, un escriptor i director teatral. La parella va formar un equip creatiu formidable, amb María com a autora principal i Gregorio com a cara visible del projecte. Sota el pseudònim «Martínez Sierra«, van publicar obres de teatre, novel·les i contes que van obtenir un gran èxit, com ara «Canción de cuna» (1911) i «El amor brujo» (1915).

Lluita contra l’anonimat

Malgrat el seu talent i dedicació, María va haver de renunciar al reconeixement públic per ser dona. El seu marit es va apropiar de la seva obra, relegant-la a l’anonimat. Ella va acceptar aquesta situació per por a la repressió social i per la necessitat de protecció econòmica que li proporcionava el matrimoni.

Exili i reivindicació

Al començar la Guerra Civil espanyola, María i Gregorio van haver de exiliar-se a Argentina. Allà, María va començar a publicar obres sota el seu propi nom, com ara «Una mujer por caminos de España» (1944) i «Gregorio y yo» (1953). En aquestes obres, va reivindicar la seva autoria i va denunciar la injustícia que havia patit.

Un final amarg

El 1947, Gregorio va abandonar María per una altra dona. A més del dolor personal, María va perdre el seu principal suport econòmic. Anys més tard, va descobrir que un conte que havia enviat a Walt Disney havia estat plagiat sense el seu coneixement ( The Lady and the Tramp).

Llegat i reconeixement

María Lejárraga va morir a Buenos Aires el 1974, a l’edat de 99 anys. La seva obra ha estat reivindicada en les últimes dècades, i avui dia se la reconeix com una de les figures més importants de la literatura espanyola del segle XX. La seva lluita per la visibilitat i el reconeixement serveix d’inspiració per a totes les dones que volen dedicar-se al món de l’art.

Reflexió final

La història de María Lejárraga és un exemple de la invisibilització que han patit les dones al llarg de la història. El seu talent va ser silenciat per una societat masclista que li negava el dret a la creació artística. La seva lluita per la reivindicació de la seva obra és un exemple de resistència i perseverança. Avui dia, la seva veu s’ha alçat per fi de l’ombra, ocupant el lloc que li correspon per dret en la història de la literatura.