Georg Scholz, declarat artista degenerat pels nazis
Georg Scholz va ser un pintor alemany nascut el 10 d’octubre de 1890 a Wolfenbüttel i mort el 27 de novembre de 1945 a Waldkirch. Va ser un membre destacat del moviment de la Nova Objectivitat, caracteritzat per una representació realista i sovint crítica de la societat contemporània.
La formació artística de Scholz va començar a l’Acadèmia de Karlsruhe, on va estudiar sota la tutela de Hans Thoma i Wilhelm Trübner. Més tard, va ampliar els seus estudis a Berlín amb Lovis Corinth. Després de servir a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial, Scholz va tornar a la pintura, desenvolupant un estil que fusionava el cubisme i el futurisme.
Un dels detalls més curiosos de la seva vida va ser la seva afiliació al Partit Comunista d’Alemanya el 1919, fet que va influir en la seva obra posterior, marcada per una crítica ferotge a l’ordre social i econòmic de l’Alemanya de postguerra. Les seves obres d’aquest període, com “Bauernfamilie” (Família de pagesos industrials) de 1920, destaquen per una execució nítida i un sarcasme corrosiu.
Entre les seves obres principals, es troba l’“Autorretrat davant d’una columna de publicitat” de 1926, que mostra un Scholz reflexiu davant d’un fons ple d’anuncis, suggerint una crítica a la comercialització de l’art. Un altre treball destacat és el “Nu assegut amb bust de guix” de 1927, que reflecteix un canvi cap a un estil més neoclàssic.
La seva carrera va patir un gir dràstic amb l’ascens del nazisme. El 1933, va ser acomiadat de la seva posició docent i, posteriorment, les seves obres van ser confiscades pels nazis, que el van declarar “artista degenerat”. A més, li va ser prohibit pintar el 1939.
Curiosament, després de la Segona Guerra Mundial, les forces d’ocupació franceses el van nomenar alcalde de Waldkirch, encara que va morir poc després, el mateix any. La seva vida i obra reflecteixen els turbulents canvis socials i polítics de la seva època, i la seva art continua sent un testimoni poderós d’aquests temps.
