Turandot: Celebrant 100 Anys de l’estrena d’una Òpera Inoblidable

L’òpera Turandot, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, ens transporta a una terra de fantasia basada en una concepció occidental de la Xina. Estrenada el 25 d’abril de 1926 al Teatre de La Scala de Milà, aquesta obra mestra ens convida a explorar el cor gelat de la princesa Turandot.

Turandot: Una òpera de misteri i passió

Amb motiu del centenari de la mort de Puccini (1858-1924), La Scala inclou al seu programa l’última òpera del compositor: «Turandot«, estrenada a Milà a la mateixa institució el 1926. Aquesta nova producció, dirigida per Davide Livermore, cèlebre per les seves creacions innovadores, compta amb un repartiment de primer nivell, inclosa Anna Netrebko al paper principal, sota la direcció de Michele Gamba.

L’òpera Turandot, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, ens transporta a una terra de fantasia basada en una concepció occidental de la Xina. Estrenada el 25 d’abril de 1926 al Teatre de La Scala de Milà, aquesta obra mestra ens convida a explorar el cor gelat de la princesa Turandot.

La història es basa en un poema titulat Les set belleses o Les set princeses, obra de Nezamí Ganyaví, un dels grans poetes èpics de la literatura persa. Aquest poema narra la història d’un príncep persa de l’època sasànida que tenia set princeses, cadascuna d’elles provinent d’un lloc diferent de l’imperi: Egipte, Xina, Rússia, Grècia, Turquia, Índia i Àsia Centra.

Turandot, la cruel princesa xinesa, exigeix als seus pretendents que responguin a tres endevinalles si volen casar-se amb ella. El príncep desconegut Calaf s’enamora d’ella i decideix superar els reptes. En el segon acte, Turandot explica la raó del seu comportament a través de la famosa frase “In questa reggia”. Aquesta part musicalment exigent requereix sobreaguts per a la soprano, combinats amb la capacitat wagneriana que el paper requereix. Al tercer acte, trobem una de les àries més conegudes per a tenor, “Nessun dorma”, que representa la victòria de l’amor sobre l’odi. Calaf triomfa interpretant aquesta famosa ària, mentre la guàrdia de Turandot clama que ningú es quedi adormit per descobrir el nom del jove heroi.

En resum, Turandot és una obra que ens submergeix en un món de passió, misteri i música inoblidable. La seva riquesa emocional i la seva complexitat vocal la converteixen en una de les òperes més fascinants de tots els temps.

Nessun Dorma: La Ària Emocionant de Turandot