Jordi de Sant Jordi: 600 Anys de la Seva Mort
Jordi de Sant Jordi, també conegut com a Jordi de València o Jordi lo Poeta, va ser un poeta i noble valencià que va viure durant el període medieval tardà al Regne de València, que formava part de la Corona d’Aragó. És considerat una de les figures més importants en la història de la literatura catalana i el seu treball va tenir una gran influència en el desenvolupament de les llengües valenciana i catalana.
Jordi de Sant Jordi va néixer a la vila d’Alfauir, prop de la ciutat de València, cap al 1390. Provenia d’una família noble i va rebre una educació completa en literatura, filosofia i les arts. En la seva joventut, es va associar amb la cort de Alfons el Magnànim, rei d’Aragó, que va regnar el regne des de 1416 a 1458. Jordi va guanyar ràpidament una reputació com a poeta hàbil i es va convertir en un dels cortesans preferits del rei.
Jordi de Sant Jordi és conegut principalment pel seu poema “Lo Somni”, però també va escriure altres poemes que formen part de l’antologia poètica del Cançoner Vega-Aguiló. Aquest cançoner és una de les principals fonts de la poesia cortesana en llengua catalana del segle XV.
Una de les obres més famoses de Jordi de Sant Jordi és una col·lecció de poemes d’amor coneguda com el «Libre de les dones» . Aquest treball, escrit en el dialecte valencià, és una sèrie de poemes dedicats a diverses dones, inclosa la reina d’Aragó, Maria de Castella. Els poemes estan caracteritzats per la seva llengua passional i sensual, i reflecteixen l’apreciació profunda de Jordi per la bellesa i la gràcia de les dones.
A més dels seus poemes d’amor, Jordi també va escriure una sèrie de treballs religiosos i devocionals. Una de les seves obres religioses més famoses és el «Cant espiritual«, que és una meditació sobre l’amor de Déu i l’ànima. Aquest poema, escrit en català, és considerat una de les obres mestres de la literatura medieval catalana.
Jordi de Sant Jordi no només era un poeta, sinó que també era un diplomàtic i cortesà hàbil. Va servir com a ambaixador de la Corona d’Aragó en diverses ocasions i va tenir un paper clau en la negociació de tractats i aliances importants. També era membre de l’Orde de Sant Jordi, una ordre cavalleresca fundada per Alfons el Magnànim, i va ocupar diverses posicions importants dins de l’ordre.
Malgrat les seves moltes fites, Jordi de Sant Jordi és probablement més conegut per la seva associació amb la llegenda de Sant Jordi, el patró de Catalunya i Aragó. Segons la llegenda, Sant Jordi era un cavaller cristià que va matar un drac i va salvar una princesa de la mort segura. Jordi de Sant Jordi va adoptar el nom del sant com el seu propi i és sovint representat en pintures i escultures portant l’emblema de l’Orde de Sant Jordi.
Jordi de Sant Jordi va morir a València el 23 de setembre de 1424, a l’edat de 34 anys. Va ser enterrat a l’església de Sant Domènec, on es pot veure la seva tomba avui dia. Malgrat la seva vida curta, Jordi va deixar enrere un llegat literari ric que encara es celebra i s’estudia avui. El seu treball va ajudar a establir el valencià i el català com a llengües literàries importants i la seva influència encara es pot sentir en la literatura i la cultura de la regió.
Obres de Jordi de Sant Jordi
- «Libre de les dones»: una col·lecció de poemes d’amor dedicats a diverses dones, inclosa la reina d’Aragó, Maria de Castella.
- «Cant espiritual»: un poema religiós que medita sobre l’amor de Déu i l’ànima.
- «Desconhort»: un poema que expressa la desesperació i la tristesa per la pèrdua d’un amor no correspost.
- «Llibre de Fortuna e Prudència»: una obra filosòfica que tracta sobre la fortuna i la prudència.
- «Regiment de Prínceps» (Regiment de Prínceps): una obra política que ofereix consells sobre com governar un país.
- «Comedieta de Ponça»: una obra teatral que relata la batalla de Ponça, on la flota catalana va ser derrotada per les forces de la República de Gènova.
- «De virginitate»: un tractat en llatí sobre la virginitat i el celibat.
- «De quattuor virtutibus cardinalibus»: un tractat en llatí sobre les quatre virtuts cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança).
- «De septem virtutibus»: un tractat en llatí sobre les set virtuts (les quatre virtuts cardinals i les tres virtuts teologals: fe, esperança i caritat).
- «De mundi creatione»: un tractat en llatí sobre la creació del món.
- «De anima»: un tractat en llatí sobre l’ànima humana.
- «De cognitione Dei»: un tractat en llatí sobre la coneixença de Déu.
- «De fide, spe et caritate»: un tractat en llatí sobre les tres virtuts teologals.
- «De peccatis»: un tractat en llatí sobre els pecats i la confessió.
- «De sacramentis»: un tractat en llatí sobre els sagraments de l’Església catòlica.
- «De resurrectione»: un tractat en llatí sobre la resurrecció de Crist.
- «De vita et moribus imperatorum»: una història en llatí de la vida i costums dels emperadors romans.
- «De rebus Hispaniae»: una història en llatí de la història d’Hispània (la península Ibèrica).
- «De rebus Gothorum»: una història en llatí de la història dels gots.
- «De rebus Arabum»: una història en llatí de la història dels àrabs.
