El Crit Wilhelm: La Història Oculta Darrere del So Més Famos del Cinema!
El crit Wilhelm és un efecte de so d’estoc molt conegut i utilitzat en la indústria del cinema i la televisió. Aquest crit es va enregistrar per primera vegada el 1951 per a la pel·lícula “Distant Drums” de la productora Warner Bros. En aquesta pel·lícula, el crit es va utilitzar en una escena on un home és mossegat i arrossegat sota l’aigua per un cocodril.
El crit Wilhelm va ser interpretat per l’actor i cantant Sheb Wooley, i va quedar arxivat a la llibreria d’efectes especials de l’estudi. No obstant això, no va començar a guanyar notorietat fins que el dissenyador de so Ben Burtt el va descobrir el 1977 mentre treballava en la primera pel·lícula de la saga de «La Guerra de les Galàxies«. Burtt va trobar la gravació original etiquetada com “Home essent menjat per un cocodril” i va decidir incorporar-la al projecte. Va ser Burtt qui va donar al crit el nom de “Wilhelm”, en honor a un personatge secundari de la pel·lícula “La càrrega dels genets indis” de 1953, que emetia aquest so en un moment donat de la trama.
Des d’aleshores, Burtt va utilitzar el crit Wilhelm en tots els projectes en què participava, incloses les produccions al costat de George Lucas i Steven Spielberg, com les sagues de “La Guerra de les Galàxies” i «Indiana Jones«. Altres dissenyadors de so també van començar a utilitzar el crit Wilhelm a les seves pel·lícules, convertint-lo en una tradició que ha perdurat al llarg dels anys.
El crit Wilhelm s’ha pogut sentir en més de 200 pel·lícules des de la seva primera aparició. S’utilitza sovint en escenes on algú és abatut d’un tret, cau des de molt amunt o és víctima d’una explosió. Alguns dels directors més coneguts que han fet servir el crit Wilhelm són Quentin Tarantino i Peter Jackson.
Aquest efecte de so s’ha convertit en un dels clixés més coneguts del cinema, i la seva presència en tantes pel·lícules ha fet que molts espectadors el reconeguin immediatament. El crit Wilhelm és un exemple perfecte de com un petit detall pot convertir-se en una part icònica de la cultura cinematogràfica.
